Llogar un local per viure-hi: quins riscos legals comporta?

En els darrers anys, ha crescut la tendència de convertir locals comercials en habitatges, especialment a grans urbs on l’oferta d’habitatges és limitada i els preus elevats. Tot i això, aquesta pràctica genera dubtes legals i urbanístics que és important conèixer abans de dur a terme un canvi d’ús d’aquests espais. A Orbiam Puig Immobiliària t’expliquem quins riscos legals comporta aquesta situació.

És essencial informar-se adequadament sobre les normatives vigents abans de considerar llogar un local amb finalitats residencials, ja que no tots els locals comercials són aptes per a aquest propòsit. La llei estableix que no és legal llogar un local per a ús residencial si no es fa el procediment adequat.

La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) distingeix entre dos tipus d’arrendaments: el d’habitatge habitual i el d’ús diferent d’habitatge. El primer està destinat exclusivament a satisfer la necessitat d’allotjament permanent de l’inquilí. El segon, per altra banda, inclou arrendaments de locals comercials, oficines i altres espais per a activitats no residencials.

Perquè un local comercial o una oficina es pugui llogar com a habitatge, cal fer un canvi d’ús. Aquest canvi implica obtenir les llicències pertinents, com la cèdula d’habitabilitat, que certifica que l’immoble compleix les condicions mínimes per ser habitat. El procés requereix que el local sigui sotmès a una reforma que el converteixi en un espai adequat per residir-hi.

Els passos per canviar l’ús d’un local a habitatge inclouen l’elaboració d’un estudi de viabilitat, la sol·licitud a l’ajuntament per al canvi d’ús, l’obtenció de la llicència corresponent, l’execució de les obres necessàries i l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat. Posteriorment, cal inscriure el canvi d’ús al Registre de la Propietat.

Si un local es lloga sense complir aquests requisits, el propietari podria enfrontar-se a sancions econòmiques, que poden arribar fins als 90.000 euros. A més, l’incompliment de la llei és fàcilment detectat a través de denúncies veïnals o intents d’empadronament per part dels llogaters.